La Natàlia treballa a la Generalitat. Treballa al Departament d’Educació, en el Departament d’aplicació de noves tecnologies a l’aula en l’assignatura d’anglès. Avui està molt contenta, perquè va a un seminari a Londres sobre la matèria, i en qualitat d’oient. Aquesta vegada no li toca ser lecturer, què bé – diu tota somrienta – això serà al proper seminari al qual anirà, al setembre, a Granz, Àustria, on farà una ponència sobre noves tecnologies. És tota una experta, i té una humilitat sobrecollidora.
La Natàlia va anar a la Índia de vacances després d’un congrés. Va visitar Bombai i després va baixar al Sud, volia veure la vida rural. Tot i passar per Goa, no s’hi va aturar massa: no buscava destí de platja. Aquest va ser un viatge duríssim per ella. A mig recorregut, l’avisen que la mare es troba al llit de mort i sense aturar-se a pensar-s’ho, torna a casa en un viatge infernal de més de vint hores, amb combinacions impossibles i el cor encongit... figura’t, ploro només d’imaginar-m’ho. No ha tornat al sud mai més.
Uns anys més tard, el seu fill, educador social en un centre de discapacitats, se l’emportarà cap al nord a treure l’espineta. Viatjaran amb un chauffeur local que els portarà a les meravelloses ciutats del nord, trepitjaran luxosos palaus de marahás convertits en hotels, alhora que visitaran el temple de veneració a les rates, imaginat quina contradicció – em diu amb una sensibilitat que m’extremeix.
La mestre, pedagoga i millor persona, m’ha abraçat amb molta força quan ens hem acomiadat a Londres. Jo me’n vaig per’quí – xiuxiuejo tot veient el cartell d’International Connections - ¡escriu-me! – diu -, dóna’m la teva adreça a Nova Zelanda, que t’enviaré un CD amb material pedagògic en anglès; i si necessites cap tipus d’ajuda per començar a estudiar les oposicions per optar a una plaça de mestre, digues-m’ho, que t’ajudaré en tot el que calgui.
El viatge no pot començar millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada