Ara que ningú no em veu, somric de felicitat. Ara que «ja està fet», no n’hi ha marxa enrera, haig de caminar amb força i tirar endavant amb el cap ben alt.
Deixo el món material: casa, feina i cotxe i corro a viure un somni que feia molt temps rondava pel meu cap: LA VOLTA AL MÓN.
El viatge vé preconcebut passant per la índia, nova zelanda, austràlia, argentina, perú, bolívia i brasil. Com acabarà, on acabarà, on acabaré, només Déu ho sap.
Primer de tot: Gracias a la vida, que me ha dado tanto. Ilka, he acuñado tus palabras, que desde un tiempo hacia aquí se han convertido en mi lema, gracias.
Aquests últims temps he patit molt amb la partida, gràcies a tots els que m’heu donat suport i ajudat, sobre tot a la mama, el papa, l’albert, la sol, la isa, la neus i la patri.
Comença el viatge.
dimarts, 5 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
