Ranginui, Father Sky

Auckland....

de CAMINO A RANGITOTO

Auckland, city of sails

Frases inconnexes
veritats a mitges
soletats compartides
camins intransitables
futurs intangigles
viatges vitals

Volcán Rangitoto

el mar que todo lo nutre
Según me dijo mi estudiante Melissa, Nueva Zelanda es el país más joven del mundo. Luego compruebo: los maoríes llegaron hace unos mil años, el holandés errante Abel Tasman en 1.640, James Cook enviado por el Imperio Británico sobre 1.700.

Puede que fuera porque hacía 4 días que había llegado al nuevo mundo, puede que porque me dejaba llevar por lo preconcebido hasta entonces, lo cierto es que este sendero del bosque de la isla Rangitoto me recordaba a la escena en que Frodo y los hobbits se esconden en el margen del camino de los caballeros oscuros con los caballos que pisan con alquitrán la verde tierra...

Aquí feia el tonto i intentava que em fessin una foto amb un abre amb mi al mig per poder fer un muntatge després amb el meu abre genealógic per les nenes... fatal

L´herència de la guerra

En la part més alta del volcà encara actiu, al costat del cràter, hi ha un petit búnker d'observació aèria que es veu al final d'aquesta imatge. Quan hi vaig entrar vaig pensar "Què nou que està! Ni un tret de bala, ni una cigarreta, ni una xibeca trencada..." I la llegenda històrica resa: "A la WWII (World War II, la segona guerra mundial) Nova Zelanda estava sota amenaça de bombardeig aeri per part de Japó, trobareu tot de construccions militars i canons arreu. Tot i així, el nostre país no va ser mai invaït." No puc evitar un somriure... pobrets, quina poqueta cultura.

Sent fidels a la història, també cal dir que Austràlia i Nova Zelanda foren els paísos amb més baixes a la guerra. Sembla ser que els anglesets els posaven a primera fila del front i els encomenaven les tasques més perilloses, eren carn de canyó. Pobrets, devien pensar, aquests colonets arribats de l'altre punta del món que venen a lluitar per la corona britànica... endavant, passeu, passeu...

A quasi tots els pobles hi ha un War Memorial Monument amb tots els noms dels caiguts, sembla que hi va haver unes quantes generacions perdudes.

El pànic a la guerra i a l'enemic domina un pais hiper segur on la meitat viuen amb alarmes antiincendis, antirobatori i antitot, i amb patrulles privades vigilant als barris rics, mentre l'altra meitat vivim amb les portes i els cotxes oberts enmig de la ciutat, conreem vegetals orgànics, tenim gallines al jardí i fem yoga amb la posta.


KARE KARE BEACH

Sí, sí, prill de tsunami i pujada de la marea degut al terratrèmol a Chile... climate change, ai ai ai.




Aquesta és de les meves platjes preferides de la Costa Oest: Kare Kare. Sembla Jurassik Park, la natura és salvatge, desbordant i els precipicis de vertigen. Hi arribes a través d'un rierol d'aigua cristalina i congelada que has de travessar de totes totes.

És un paradís per als surfers


La sorra és negra, volcànica, estem a prop d'un altre volcà

Estem sota el forat de la capa d'ozó, el sol et cremarà i et provocarà càncer

No es pot captar la magnitud de la bellesa amb una càmara

I és aquesta una platja pobladíssima, de les més populars d'Aukland, mira quanta gent en un diumenge asoleiat



EXTREME EDGE


Això si que és un rocòdrom com Déu mana! i per 9 dólars al dia (uns cinc eurets!) amb cordes, cintes, i grigris a totes les vies. I les preses, de primera.

Sistema internacional de graus d'escalada:

Yosemite (Americà)

Francés (europeu)

Alemany

Anglés

Australià

Continuant amb el 6a, sense pressa


Aquestes són les vies...

AOTEAROA

NEW ZEALAND
NEUE SEELAND
NOVA ZELANDA
NUOVA ZELANDA
NUEVA ZELANDA
NOUVELLE-ZÉLANDE

anem cap a la nova terra del mar....

Platja de Piha

i de les ovelletes...

... perquè ja va sent hora que continuï el viatge, i m’allunyi uns milers de quilòmetres de la meva ÍNDIA estimada, si més no cibernèticament….

Estic a NOVA ZELANDA!

Fern, la falguera autòctona quan neix, KORU

Avui, 11 de juny de 2010, m´he despertat del meu somni cerebral i he decidit que ja està bé de tanta mandra sensorial, de no donar-me un caprici neuronal de tant en tant, de no compartir, de no retroalimentar aquesta gran experiència en què estic immersa, perquè sembla que vull quedar-me a xelo paquistan, però ja fa quasi sis mesos que visc a l’hemisferi sud i ja va sent hora que descrigui la kiwi life!

Inevitablement, hauré d’expressar-me en anglès tot sovint, per trobar-me a Britannia, i és que Aotearoa és un legat de l’imperi britànic amb petites gran diferències, com el PAISATGE....

' The bush', la foresta típica de Nova Zelanda. El 'fern', la falguera

Arrivada a Babilònia, tràgica, com ha de ser, després de la gran immersió asiàtica, i aterratge a una terra amb reminescències angleses, una civilitació que certament representa el vell continent colonitzador (Pākeha) a una illa prehistòrica, Aotearoa, de natura viva i desbordant, poblada prèviament per una tribu indigena (ihi): els Māoris, que atribueixen el poder (mana) als deus dels arbres i del bosc Tane Mahuta, a la mare terra Papatanuaku i al deu dels cels i dels ocells Ranginui, entre d’altres.

Tòtem davant de la platja Kare Kare

La paraula Māori també s’assocïa a tot allò en el seu estat natural: l’aigua que del centre de la terra emana, o dels rius, o filtrada per les muntanyes, però mai l’aigua del mar.

Platja Kare Kare

Platja de Whangaparoa

Platja de Whangaparoa

Bora nit, és hora d'anar a dormir

Pelis per recordar:
“The Whale Rider” és una película preciosa que il·lustra la cultura maorí en tot el seu esplendor espiritual.

“Boy”, sobre la situació actual no tan afavoridora d’aquest poble tan digne.

Bouldering & Block in HAMPI

Hampi, hampi: a paradise for the climbers.

The rocks, apart from the intrinsec energy they desprend, are a wonderful school. Here you can meet climbers from every single country in the world, concretely in The Goan Corner, the Guest House where everybody meets to take breakfast around 6 AM and later jump off directly to the rocks, trying to get the routes.

Tom Churchman and Lewis Stewart are the best climbers of my guesthouse. Tom is being done dread locks by Alex. Meanwhile, he teaches me some essential vocabulary for climbing in English.



This is Clémonce, the European champion in bloc. She is French and comes to India, Hampi, to train.

THE BLOCK:

This is the challenge of the day for the professional climbers: The surfer's traverse

Bloquing. Go girl, go!



Surfer's traverse. Lewis Stewart

Short CLIMBING dictionary for non-English speakers:
(TRANSLATION done by Tom Churchman, from Birmingham in Gopi's Guesthouse)
CLIMBING STYLES: bouldering, block, sport climbing (frikis), traditional climbing ("trad"), mountaineriing, aid climbing (artificial).

Climbing stuff:
ROPE cuerda
KNOT nudo
QUICKDRAW cinta exprés
SLING cinta
CARABINER moscata
SCREWGATE (or LOCKING) CARABINER mosquetón con cierre
MAYON mayón
HARNESS harness, baudrier
GRI-GRI gri-gri o grillo
BELAY DEVICE autoasegurador tipo 8

FRIEND friend
CAM tascón o friend
NUT empotrador
DAISY daisy
cordino


In the wall:
ANCHOR seguro en general
BOLT HANGER chapa
EXPANSION BOLT parabolt
STAPLE grapa
PITON clavo
BOLT tornillo


The rock:


ROUTE vía
HOLDS agarres, cantos en general
ARÈTE arista


CORNER chimenea
CRIMP laja
FISSURE fisura

TWO FINGER HOLE bidedo
MONO monodedo

TUFA espolón
JUG repisa
UNDERCUT invertido
EXPOSED expuesto
desplome


INSTRUCTIONS!!!!

TAKE ROPE!! Pilla!
WATCH ME!! Atento!
SLACK Dame cuerda!
CLIP Chapar
SAFE! Chapa!
CHANGE OVER Reunión
LOWER ME OFF Bájame!
BRING ME DOWN "
LOOSE Más suelto
TIGHT Pilla más!

LEADING Escalar de primero
SECONDING De segundo
FOLLOW De segundo
TOP ROPE Toprope, cuerda por arriba

The rocks are everywhere!!

Give me a chance! Joan, els teus pantalons d'Argentina (del Boca?), que van amb mi a la tombarella pel món!


The rock is really sharpen and painful... it seems easy but it isn't!



Pau Vaquer, great climber! I'll come to Eivissa to climb with you, mate!
Adam




Lewis, mmmmmm, anatomy studies.

La bitàcora en SENTIMIENTOS

INDIA… gracias

El inicio: Mumbay. La soledad, la necesidad de apoyos externos para estar tranquila, el miedo, el coraje, no puedo dormir, mil imágenes me asaltan al final de la jornada: la necesidad humana, la pobreza, el hogar, la familia, la inseguridad, el Amor.

La puesta en escena: Arambol Beach, Goa. La amistad desinteresada, el artista, el susurro del mar, que me da la vida y esplendor, el hogar, atisbo de tranquilidad, la amiga, las hadas, una fuerza interna que me empuja más allá, a continuar el camino, pues no es éste el destino de mi viaje.

Intuyo la espiritualidad, floreciente y a mi alrededor. Aprendo a aprender de mí. Y de los demás. Mi yoga interior empieza a canalizarse a mi vida exterior. Observo como la comunidad de artistas se retroalimenta para generar energía positiva diariamente.

Encuentro a mi estrella del camino y conozco a mi luz.

El desarrollo: Hampi. La paz. El aprendiz, el poeta, el viajero, la inspiratriz, el reencuentro con el hada, la filósofa y el maestro. Me inspira y se me canaliza la energía del aprendiz, es un reflejo de mi pasado, sus ansias de saber e impaciencia son la vida, pura vida; el poeta me hace reír, me muestra la belleza del lugar con una expresión, con un simple ademán, es la realidad material; el viajero inquieto me transmite su ilusión, materializa mis deseos, m admira, dice que “tengo el mejor karma que ha encontrado en todo el viaje”, es muy reconfortante estar con él. Y el indio sabio, como no… su sabiduría y amor permanecerán conmigo siempre. Por último, el maestro, que me enseña, material y espiritualmente. Tal es su fuerza interior, que la percibo y me arrastra desde el primer instante que hablo con él. Es tan claro todo, que no hay lugar a dudas.

El legado no es sólo material, es un aprendizaje y conocimiento interior que yo ahora sola debo continuar, y de forma profundamente espiritual. He aprendido, después de muchos disgustos en esta vida, a vivir tranquilamente, shantie, shantie, a tomar las cosas tal como vienen, porque así son y no las podemos cambiar.

Aprender a no perder el tiempo, es decir, a tomarse el tiempo necesario para conversar con las personas, mirar a los ojos directamente, sonreír, escucharlos, tener paciencia infinita, vivir tranquilamente: entender que hay otras formas de vivir, ajenas a las ideas preconcebidas socialmente y totalmente válidas. No juzgar, porque todo el mundo hace las cosas por algún motivo, por alguna fuerza interior.

No hacerse ilusiones, basta ya de castillos de arena, porque la realidad es la que es, y las ideas que nos imaginamos en la cabeza son falsas, pues si no se convierten en realidad, sufrimos una decepción.


Conclusión: Gokarna. La reflexión

Me encuentra la adoratriz, encuentro a mi luz y a mi último guía canalizador de todo lo aprendido: el judío errante.
La luz que mi aura desprende es tan palpable, mi autosatisfacción tan grande y mi tranquilidad tan pura que nada me afecta, todo es para bien, porque como dijo Voltaire, lo bueno es para los mejores. Las almas más puras se me acercan, rápidamente tengo a toda la familia a mi alrededor, reclamando de mi amor, me siento plena, querida, satisfecha y nunca antes me he sentido así. Mi guía me ayuda a expresar todo lo aprendido interiormente, a corregir algunos pensamientos, a ser feliz aquí y ahora.

Mi meditación interior está tan interiorizada que puedo permanecer en la misma posición, con la misma sonrisa, durante horas y horas… y las almas buenas se me acercan, para conversar… o mirar el mar. Que el amor perviva. Que la energía se expanda.

Llega la hora de partir de India, de mi India querida. India, gracias, gracias, gracias.
Ahora ya estás en mi corazón, no te preocupes, pronto volveré a casa. Tú me has dado la paz, yo te recompensaré.