http://www.bombaysmiles.org/
Tota la vida recordaré aquesta persona, Jaume Sanllorente, que fa tant per als desfavorits sense esperar res a canvi. Difondre els seus proyectes als quatre vents és l’únic que puc fer, i que la seva tasca arribi a tanta gent com sigui possible i potser algú més es consciencïi i participi de la seva causa.
Bombay Smiles neix fa cinc anys quant en Jaume fa uns viatges a la Índia i en veure la magnitud de la pobresa i l’abús als nens desportegits, decideix salvar un orfenat a punt de tancar. Més endavant, muntarà un institut, l’Ambassador High Schoool en una zona d’slums (barraques o chabolas) on es promou una educació secundària excel•lent ,trilingüe: marathi/ hindi i anglès). El nivell educacional dels alumnes és tan bó i prestigiós, que el propòsiti inicial d’enfocar l’escola a la formació dels nens intocables (dhalits) s’ha esvaneït, perquè ara també hi estudien nens de classe mitana o de les castes vaishyas (comerciants) i shudras, pagant pels seus estudis. D’aquesta manera l’institut s’autofinança i juntament amb Karuna (l’orfenat) són sostenibles i no depenen de fons externs.
Recomano llegir el llibre “Sonrisas de Bombay” (gràcies Shantala per regalar-me’l, gracias Susana por dejármelo); a més un tant per cent de la venta del llibre va directament a l’ONG.
Els projectes en curs que en Jaume em va explicar:
3-6 anys: BALWADIS
Ana Andres, cooperant de Sonrisas de Bombay
Un total de 110 jardins d’infància situats als slums cobreixen l’educació preescolar de més de 700 nens (l’educació dins d’aquesta franja és ignorada per l’estat). Els nens reben un complement alimentari al migdia i les famílies es beneficien d’assistència médica gratuita, amb el prestigi social al barri que això comporta. D’aquesta manera s’aconsegueix que els pares (molts d’ells alcohòlics) allunyin els nens dels carrers, de convertir-los en pidolàires analfabets o, molt pitjor, llogar-los a màfies o pobres que demannen, vendre’ls o prostituir-los a Kamathipura (hi ha una ONG al Nepal, Maite de Nepal, que rescata nenes a Kamathipura, el barri de les llums vermelles i a Bombay i els intenta donar una vida digna a les muntanyes).
Balwadi a un slum a Andheri
Si es trenca la roda, el patró no es repeteix. Si el nen sap llegir o té uns coneixements bàsics, anirà a l’escola amb 6 anys, si no treballarà i serà molt difícil que pugui ascendir socialment, amb la conseqüent repetició del patró.
7 – 14 anys: PROYECTO SANGATI
L’educació primària índia és, en general, molt deficient. Les mestres tot soviet no són a l’aula o ignoren els nens. El mètode d’educació es basa en la repetició de conceptes fins a la sacietat.
La pedagogía més innovadora potencia la proactivitat de l’alumne, fer-lo arribar als coneixements fer deducció, fer-lo pensar, en definitiva. Tal com deia en Jaume, un nen s’ha d’adonar per si mateix que el seu carrer està brut i voler canviar-ho. L’ecologisme arriva en la nostra societat europea transmés de fills a pares, per tant es tracta de reeducar la comuitat. Queda palès en les zones properes als balwadis la diferència de condicions higièniques amb d’altres slums; els valors van arribant poc a poc a la gent.
Cal dir que l’estructura de Sonrisas (Jaume, Ana i Shila a Mumbay, Marta a Barcelona, Cristina a México i treballadors inters indis) es recolza en les contraparts, entitats locals que coneixen la realitat de cada àrea, les necessitats de cada família i compten amb personal indi qualificat: mestres, coordinadors de zones i escoles, cuineres, metges, infermers, assistents socials, etc.
NUEVAS MIRADAS
Projecte per reeducar el visitant occidental que arriba a les cases, als slums, guarderies locals i es comporta com un turista desconsiderat, fent fotografies a tots els nens com si fossin animalets de zoològic.
A l’ONG ajuden des del respecte.
Imagina entrar en un àula, interròmpre-la i de sobte 20 càmeres fent fotos a un nen que es burxa el nas... vergonyós...
Jaume, Ana i Shila, gràcies per la lliçó de vida que m’heu donat, la vostra força i amistat. Sempre us recordaré.
Mentre escric això, al trajecte en tren Mumbay – Goa, parlo amb Roland, 33 anys, enginyer marítim sobre la gran tragèdia soferta a Haití. El meu pensament se’n va ara amb les famílies que en aquest s moments estant lluitant per trobar el ser estimat sota la runa.
Tota la vida recordaré aquesta persona, Jaume Sanllorente, que fa tant per als desfavorits sense esperar res a canvi. Difondre els seus proyectes als quatre vents és l’únic que puc fer, i que la seva tasca arribi a tanta gent com sigui possible i potser algú més es consciencïi i participi de la seva causa.
Bombay Smiles neix fa cinc anys quant en Jaume fa uns viatges a la Índia i en veure la magnitud de la pobresa i l’abús als nens desportegits, decideix salvar un orfenat a punt de tancar. Més endavant, muntarà un institut, l’Ambassador High Schoool en una zona d’slums (barraques o chabolas) on es promou una educació secundària excel•lent ,trilingüe: marathi/ hindi i anglès). El nivell educacional dels alumnes és tan bó i prestigiós, que el propòsiti inicial d’enfocar l’escola a la formació dels nens intocables (dhalits) s’ha esvaneït, perquè ara també hi estudien nens de classe mitana o de les castes vaishyas (comerciants) i shudras, pagant pels seus estudis. D’aquesta manera l’institut s’autofinança i juntament amb Karuna (l’orfenat) són sostenibles i no depenen de fons externs.
Recomano llegir el llibre “Sonrisas de Bombay” (gràcies Shantala per regalar-me’l, gracias Susana por dejármelo); a més un tant per cent de la venta del llibre va directament a l’ONG.
Els projectes en curs que en Jaume em va explicar:
3-6 anys: BALWADIS
Ana Andres, cooperant de Sonrisas de Bombay
Un total de 110 jardins d’infància situats als slums cobreixen l’educació preescolar de més de 700 nens (l’educació dins d’aquesta franja és ignorada per l’estat). Els nens reben un complement alimentari al migdia i les famílies es beneficien d’assistència médica gratuita, amb el prestigi social al barri que això comporta. D’aquesta manera s’aconsegueix que els pares (molts d’ells alcohòlics) allunyin els nens dels carrers, de convertir-los en pidolàires analfabets o, molt pitjor, llogar-los a màfies o pobres que demannen, vendre’ls o prostituir-los a Kamathipura (hi ha una ONG al Nepal, Maite de Nepal, que rescata nenes a Kamathipura, el barri de les llums vermelles i a Bombay i els intenta donar una vida digna a les muntanyes).
Balwadi a un slum a Andheri
Si es trenca la roda, el patró no es repeteix. Si el nen sap llegir o té uns coneixements bàsics, anirà a l’escola amb 6 anys, si no treballarà i serà molt difícil que pugui ascendir socialment, amb la conseqüent repetició del patró.
7 – 14 anys: PROYECTO SANGATI
L’educació primària índia és, en general, molt deficient. Les mestres tot soviet no són a l’aula o ignoren els nens. El mètode d’educació es basa en la repetició de conceptes fins a la sacietat.
La pedagogía més innovadora potencia la proactivitat de l’alumne, fer-lo arribar als coneixements fer deducció, fer-lo pensar, en definitiva. Tal com deia en Jaume, un nen s’ha d’adonar per si mateix que el seu carrer està brut i voler canviar-ho. L’ecologisme arriva en la nostra societat europea transmés de fills a pares, per tant es tracta de reeducar la comuitat. Queda palès en les zones properes als balwadis la diferència de condicions higièniques amb d’altres slums; els valors van arribant poc a poc a la gent.
Cal dir que l’estructura de Sonrisas (Jaume, Ana i Shila a Mumbay, Marta a Barcelona, Cristina a México i treballadors inters indis) es recolza en les contraparts, entitats locals que coneixen la realitat de cada àrea, les necessitats de cada família i compten amb personal indi qualificat: mestres, coordinadors de zones i escoles, cuineres, metges, infermers, assistents socials, etc.
NUEVAS MIRADAS
Projecte per reeducar el visitant occidental que arriba a les cases, als slums, guarderies locals i es comporta com un turista desconsiderat, fent fotografies a tots els nens com si fossin animalets de zoològic.
A l’ONG ajuden des del respecte.
Imagina entrar en un àula, interròmpre-la i de sobte 20 càmeres fent fotos a un nen que es burxa el nas... vergonyós...
Jaume, Ana i Shila, gràcies per la lliçó de vida que m’heu donat, la vostra força i amistat. Sempre us recordaré.
Mentre escric això, al trajecte en tren Mumbay – Goa, parlo amb Roland, 33 anys, enginyer marítim sobre la gran tragèdia soferta a Haití. El meu pensament se’n va ara amb les famílies que en aquest s moments estant lluitant per trobar el ser estimat sota la runa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada