INJUCO (ii) - Indian Jugglers Convention

El INJUCO es una convención de artistas, malabaristas, juglares, en general, que se celebra en Goa, anualmente.

Tippi para descansar del pesado sol de la India

Taller de acrobacia en tela colgante


Esto es muy difícil

Este año, se han realizado talleres de acrobacia, mazas, hula hoop, malabares, circo, pois, bolas mágicas, masaje ayurvédico, bailes orientales... Aunque con la práctica, todo se aprende, hay que tener un poco de duende para poder ser medianamente bueno en algún aparato; esto está lleno de artistas que practican sin descanso y que se ganan la vida con sus representaciones. Y desde luego, son los más beneficiados de la convención, ya que se nutren de los conocimientos de otros artistas, se inspiran para sus espectáculos, practican, mejoran, juegan, disfrutan.

Pintando un cartel

Maya, con sus aros

Aquí la competitividad no es un sentimiento palpable, si bien existe la admiración, no se fomenta ni la envidia ni la crítica. La comunidad de artistas es admirable.

Concierto nocturno, cantos chamánicos de los indios de Norte América

Los acróbatas, luego hicieron un espectáculo con jarrones, vestidos de japoneses. Al igual que Bruce Lee en El ojo en el mono del Tigre

Parte de la familia de Goa: Gosia, yo, David y Joan.



Masha, la luz del camino

Familia de Goa toando los últimnos rayos del sol ante la playa

INJUCO (i): Painting workshop

http://www.injuco.org/

Senyals que vam pintar a Temple of Dance, jo vaig pintar la de fons taronja i lletres blaves

La estada a Arambol ha estat molt relaxada. Ha coincidit, a mes amb l'INJUCO (Indian Jugglers Convention).

Tal com vaig arrivar, com que l'Alessandro fa malabars, em va portar al Temple of Dance, a Arambol Beach, on estaven preparant la convenció. Així que em vaig quedar dos dies amb els malabaristes pintant cartells del tipus No elephants allowed, veient postes de sols, banyant-me en platjetes precioses, anant d'excursio amb una moto, de relax total.

Painting workshop

Cartell de benvinguda

Luna, Lora i Laia

"Chai", tè, a canvi d'un truc

Men at work

Arambol Beach (Goa)

Arambol Beach

Arrivada a Pernem deprés de 10 hores de tren, i agafo un autobús destí Arambol. Vaig amb l’Adam, nou company de viatge, de Polònia, molt divertit, em fa riure tot el camí i se’n fot dels indis, que ens volen pendre el pèl tot el temps. Canvi d’autobús per rickshaw i arribo a Arambol Beach.

Alessandro, el meu guia de Mumbay m’ajuda a trobar allotjament, em quedaré a una cabaneta a la platja per 160 rúpies diàries (2,8€) que està molt neta i té ventilador. La gent està pagant 100 rúpies per habitacions pestilentes, a mi tampoc em va d’un euro…

La meva cabaneta a Coconut Guesthouse, o algo semblant

GOA... hippie resort

La posta de sol, a Goa i a tota l'Índia, és el moment més energètic del dia. Els artistes es reuneixen a la platja, davant del Magic Park, concretament, i uns fan malabars, altres ballen, toquen. Tothom somriu.

Això no es la India. Aixo es un paradis. La prisa mata, sí. Aqui s'ha d'aprendre a tenir paciencia, a prendre-s'ho tot amb calma, a dinar a les 5 de la tarda, a disfrutar de cada conversa, a parlar d'energies, d'horoscops mayes, chinesos, antecedents i a fer ioga....


Aquí hi viu molta gent de temporada, sis mesos, que és el que dura el visat, i viatgen cap al Nepal, al Rajahstan, Gokarna, Hampi, Aurobinde… i em diuen, només vens un mes?? Ostres, que poquet…




M'he quedat atrapada a Arambol, però sento la necessitat de sortir d'aquí. És per això que demà me’n vaig a comprar bitllet a Hampi amb l’Àlex i en Joan, dos catalans molt macos i el David, unaltre d’Eivissa, hippies i rastafariamen tots ells, així que estaré ben cuidada.




Preparant-se pel sunset

Practicant, un pot arrivar a fer el que es proposi.

Llibre per llegir: Mujer Chaman, la aventura interior, de, Lynn V. Andrews.



S'acosta la lluna plena...

Mumbay Guides

Mi guia el tercer dia en Mumbay. Despedida en Chattrapathi Station del tipo Bollywood film.

Jerónimo, como diría mi hermano.

Mumbay, ciudad de contrastes: edificios imponentes junto a chabolas, slumdogs mendigando junto a ejecutivos con moviles de ultima generacion, un estreno de Bollywood con celebridades ataviadas en sarees y joyas millonarias y un "mendigo" portando un ninyo que curiosamente tiene quemados los deditos de la mano derecha, la manita que es mas facil de introducir en la ventanilla de los coches...

Slum en el que se lava el 80% de ropa en Mumbay (20 millones de personas, ni mas ni menos)

Chiquillos posando en la "lavanderia"

Y el hermanito...

Ciudad para visitar sin mapa,con un indio que te encuentres por la calle y se ofrezca a llevarte por los slums, los barrios desconocidos y los lugares más insospechados en donde nunca habrías ido a parar tú sola.

Regla de oro para las mujeres fuertes, intrépidas y valientes que viajan solas: no te alejes nunca de las multitudes, pues ellas te darán cobijo y en una hipotética situación de peligro, tendrás a tú alrededor miles de personas dispuestas a ayudarte.

Slum visto desde arriba de un puente, no hay fotos de la visita interna, por supuesto!

ALGUNOS RETRATOS DE MUMBAY

Niñas pidiendo por las calles

Pasando el rato, antes de que el semáforo se ponga verde e ir a pedir a los coches

Y la pandilla al completo, controlada por una mafia, por supuesto

El cricket, el opio del pueblo





16 horas de trabajo no las aguanta cualquiera... En el autobús de atrás aparece Sir Mahatma Ghandi.


HAJI ALI, preciosa mezquita



El país con más musulmanes del mundo: la India



Niña puteando a su hermanito: primero lo descuelga por los brazos.

Y luego lo sube...

Estudiantes volviendo a casa

Recogiendo basura delante de Haji Ali

Puesta de sol en Aji Hali

Creative Handicrafts

Oficina de Sonrisas de Mumbay, darrera foto amb ells.

Amics de Sonrisas de Bombay

http://www.crativehandicrafts.org/
Visita a una altra ONG operant a la zona d’Andheri, zona d’slums al nord de Mumbay.

Projectes actuals de Creative Handicrafts

Aquest grup de persones, encapçalats per una monja marxosa que va venir fa vint anys a la India, lluita per a la independència de la dona índia, amb el seu Women’s Self Employment Center. Compten amb 20 tallers textils on les dones de la zona confeccionen roba bàsicament enfocada al món occidental (no sarees o punjabis) i després es ven sota el segell de comerç just (no discriminació, jornada laboral de 8 hores, condicions laborals humanes, salari just i cap menor treballant-hi). També tenen altres projectes en curs, com una cuina de repartiment de menjar a oficines (molt comú a Mumbay), concessió de microcrèdits a les assalariades, educació preescolar gratuita per als fills, descomptes en la roba i altres).

Molt interessant l’explicació d’en Roberto, la visita als tallers i l’alegria de tothom que corria per allà.

Filla d'una de les treballadores. No n'hi han fotos dels tallers per respecte a unes persones dignes.

Sonrisas de Bombay

http://www.bombaysmiles.org/

Tota la vida recordaré aquesta persona, Jaume Sanllorente, que fa tant per als desfavorits sense esperar res a canvi. Difondre els seus proyectes als quatre vents és l’únic que puc fer, i que la seva tasca arribi a tanta gent com sigui possible i potser algú més es consciencïi i participi de la seva causa.

Bombay Smiles neix fa cinc anys quant en Jaume fa uns viatges a la Índia i en veure la magnitud de la pobresa i l’abús als nens desportegits, decideix salvar un orfenat a punt de tancar. Més endavant, muntarà un institut, l’Ambassador High Schoool en una zona d’slums (barraques o chabolas) on es promou una educació secundària excel•lent ,trilingüe: marathi/ hindi i anglès). El nivell educacional dels alumnes és tan bó i prestigiós, que el propòsiti inicial d’enfocar l’escola a la formació dels nens intocables (dhalits) s’ha esvaneït, perquè ara també hi estudien nens de classe mitana o de les castes vaishyas (comerciants) i shudras, pagant pels seus estudis. D’aquesta manera l’institut s’autofinança i juntament amb Karuna (l’orfenat) són sostenibles i no depenen de fons externs.



Recomano llegir el llibre “Sonrisas de Bombay” (gràcies Shantala per regalar-me’l, gracias Susana por dejármelo); a més un tant per cent de la venta del llibre va directament a l’ONG.

Els projectes en curs que en Jaume em va explicar:

3-6 anys: BALWADIS


Ana Andres, cooperant de Sonrisas de Bombay

Un total de 110 jardins d’infància situats als slums cobreixen l’educació preescolar de més de 700 nens (l’educació dins d’aquesta franja és ignorada per l’estat). Els nens reben un complement alimentari al migdia i les famílies es beneficien d’assistència médica gratuita, amb el prestigi social al barri que això comporta. D’aquesta manera s’aconsegueix que els pares (molts d’ells alcohòlics) allunyin els nens dels carrers, de convertir-los en pidolàires analfabets o, molt pitjor, llogar-los a màfies o pobres que demannen, vendre’ls o prostituir-los a Kamathipura (hi ha una ONG al Nepal, Maite de Nepal, que rescata nenes a Kamathipura, el barri de les llums vermelles i a Bombay i els intenta donar una vida digna a les muntanyes).


Balwadi a un slum a Andheri

Si es trenca la roda, el patró no es repeteix. Si el nen sap llegir o té uns coneixements bàsics, anirà a l’escola amb 6 anys, si no treballarà i serà molt difícil que pugui ascendir socialment, amb la conseqüent repetició del patró.

7 – 14 anys: PROYECTO SANGATI

L’educació primària índia és, en general, molt deficient. Les mestres tot soviet no són a l’aula o ignoren els nens. El mètode d’educació es basa en la repetició de conceptes fins a la sacietat.

La pedagogía més innovadora potencia la proactivitat de l’alumne, fer-lo arribar als coneixements fer deducció, fer-lo pensar, en definitiva. Tal com deia en Jaume, un nen s’ha d’adonar per si mateix que el seu carrer està brut i voler canviar-ho. L’ecologisme arriva en la nostra societat europea transmés de fills a pares, per tant es tracta de reeducar la comuitat. Queda palès en les zones properes als balwadis la diferència de condicions higièniques amb d’altres slums; els valors van arribant poc a poc a la gent.



Cal dir que l’estructura de Sonrisas (Jaume, Ana i Shila a Mumbay, Marta a Barcelona, Cristina a México i treballadors inters indis) es recolza en les contraparts, entitats locals que coneixen la realitat de cada àrea, les necessitats de cada família i compten amb personal indi qualificat: mestres, coordinadors de zones i escoles, cuineres, metges, infermers, assistents socials, etc.

NUEVAS MIRADAS

Projecte per reeducar el visitant occidental que arriba a les cases, als slums, guarderies locals i es comporta com un turista desconsiderat, fent fotografies a tots els nens com si fossin animalets de zoològic.
A l’ONG ajuden des del respecte.
Imagina entrar en un àula, interròmpre-la i de sobte 20 càmeres fent fotos a un nen que es burxa el nas... vergonyós...

Jaume, Ana i Shila, gràcies per la lliçó de vida que m’heu donat, la vostra força i amistat. Sempre us recordaré.

Mentre escric això, al trajecte en tren Mumbay – Goa, parlo amb Roland, 33 anys, enginyer marítim sobre la gran tragèdia soferta a Haití. El meu pensament se’n va ara amb les famílies que en aquest s moments estant lluitant per trobar el ser estimat sota la runa.