Bitàcora de Laia: 02/21/10

Auckland....

de CAMINO A RANGITOTO

Auckland, city of sails

Frases inconnexes
veritats a mitges
soletats compartides
camins intransitables
futurs intangigles
viatges vitals

Volcán Rangitoto

el mar que todo lo nutre
Según me dijo mi estudiante Melissa, Nueva Zelanda es el país más joven del mundo. Luego compruebo: los maoríes llegaron hace unos mil años, el holandés errante Abel Tasman en 1.640, James Cook enviado por el Imperio Británico sobre 1.700.

Puede que fuera porque hacía 4 días que había llegado al nuevo mundo, puede que porque me dejaba llevar por lo preconcebido hasta entonces, lo cierto es que este sendero del bosque de la isla Rangitoto me recordaba a la escena en que Frodo y los hobbits se esconden en el margen del camino de los caballeros oscuros con los caballos que pisan con alquitrán la verde tierra...

Aquí feia el tonto i intentava que em fessin una foto amb un abre amb mi al mig per poder fer un muntatge després amb el meu abre genealógic per les nenes... fatal

L´herència de la guerra

En la part més alta del volcà encara actiu, al costat del cràter, hi ha un petit búnker d'observació aèria que es veu al final d'aquesta imatge. Quan hi vaig entrar vaig pensar "Què nou que està! Ni un tret de bala, ni una cigarreta, ni una xibeca trencada..." I la llegenda històrica resa: "A la WWII (World War II, la segona guerra mundial) Nova Zelanda estava sota amenaça de bombardeig aeri per part de Japó, trobareu tot de construccions militars i canons arreu. Tot i així, el nostre país no va ser mai invaït." No puc evitar un somriure... pobrets, quina poqueta cultura.

Sent fidels a la història, també cal dir que Austràlia i Nova Zelanda foren els paísos amb més baixes a la guerra. Sembla ser que els anglesets els posaven a primera fila del front i els encomenaven les tasques més perilloses, eren carn de canyó. Pobrets, devien pensar, aquests colonets arribats de l'altre punta del món que venen a lluitar per la corona britànica... endavant, passeu, passeu...

A quasi tots els pobles hi ha un War Memorial Monument amb tots els noms dels caiguts, sembla que hi va haver unes quantes generacions perdudes.

El pànic a la guerra i a l'enemic domina un pais hiper segur on la meitat viuen amb alarmes antiincendis, antirobatori i antitot, i amb patrulles privades vigilant als barris rics, mentre l'altra meitat vivim amb les portes i els cotxes oberts enmig de la ciutat, conreem vegetals orgànics, tenim gallines al jardí i fem yoga amb la posta.

KARE KARE BEACH

Sí, sí, prill de tsunami i pujada de la marea degut al terratrèmol a Chile... climate change, ai ai ai.

Aquesta és de les meves platjes preferides de la Costa Oest: Kare Kare. Sembla Jurassik Park, la natura és salvatge, desbordant i els precipicis de vertigen. Hi arribes a través d'un rierol d'aigua cristalina i congelada que has de travessar de totes totes.

És un paradís per als surfers

La sorra és negra, volcànica, estem a prop d'un altre volcà

Estem sota el forat de la capa d'ozó, el sol et cremarà i et provocarà càncer

No es pot captar la magnitud de la bellesa amb una càmara

I és aquesta una platja pobladíssima, de les més populars d'Aukland, mira quanta gent en un diumenge asoleiat

EXTREME EDGE

Això si que és un rocòdrom com Déu mana! i per 9 dólars al dia (uns cinc eurets!) amb cordes, cintes, i grigris a totes les vies. I les preses, de primera.